AMB I SENSE TU
Jo pensava saber, que era quedar-se buit, fins que un dia
vaig trobar-me amb ella.
Aquell dia meravellós, vaig escoltar el cant d’un Rossinyol,
que sense més va accepta’m.
Al dia següent, molt orfe de la suau melodia i dels seus
dolços petons vaig queda’m.
“Et voilà”, la meva buidor sense ella, com mai es va
manifestar.
XAVI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada