Com la llum del sol reflectida en la mar et trobo a faltar,
doncs si em faltes, aquest diví paisatge em falta a mi;
i si temps ha de durar arriba el dia que em costa respirar.
Llavors tu em preguntes fins quan durarà, més jo no sé
que contestà.
Si consideres poques probes de la veritat, em pregunto
que puc fer ja.
Si ets la dolça llum del matí a la platja que reflecteix
l'aigua i la sorra i sens dubte ets la que em don vida,
que més dir-te que ets tu vida meva i, si un dia t'apaguessis
jo apagar-me amb tu voldria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada