ELS TEUS ULLS PER MI
Per un camí de muntanya anava caminant,
sovint solia fer-se'm fosc però aquell dia,
aquell dia vaig poder caminar fins un vespre ben entrat,
com era?, com podia ser? i, em vaig adonar.
Allí erets tu i els teus ulls observant,
maleïdes pedres del camí que em van despistar,
sovint solia fer-se'm fosc però aquell dia,
aquell dia vaig poder caminar fins un vespre ben entrat,
com era?, com podia ser? i, em vaig adonar.
Allí erets tu i els teus ulls observant,
maleïdes pedres del camí que em van despistar,
de sobta molt fosc és va quedar tot però tu, encara erets allà,
com podia ser i, al fixam els ulls m'havies tancat.
De religió no en vull saber,
però, juro que resaré fins que per mi me'ls tornis a obrir.
com podia ser i, al fixam els ulls m'havies tancat.
De religió no en vull saber,
però, juro que resaré fins que per mi me'ls tornis a obrir.
Xavi 12/07/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada