Voldria donar-te un demà,
això no esta a la meva mà.
deixam sí, donar-t'ho ara,
amb petons de postres per sopar
i, molt d’amor fins la matinada.
deixem acaronat des de les muntanyes
fins les teves valls, deixem descobrir-te
un món nou tot ple de sensacions.
deixem pogué abraçar-te,
no vull més, deixem estimar-te,
fins que no arribi el alba.
Construirem junts la nostre poesia, mètrica,
rima i ritme floriran del nostre contacte i,
Amb el pinzell de les paraules, pintem de
blau marí entre onades blanques més enllà
de la sorra daurada, els nostres humits somnis
sota uns llençols de temporada.
XAVI 25/08/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada