AGONIA DE LENTA MORT
Tu ets el meu líquid amniòtic,
Amb el cel et juntes a l’horitzó,
Ets font de tota vida i, a les nits
de Lluna plena em serveixes de
Bressol.
Amb el cel et juntes a l’horitzó,
Ets font de tota vida i, a les nits
de Lluna plena em serveixes de
Bressol.
De petit et sentia gemegar, sense
mai haver-ho entès, tenint més
feta la raó, ara veig quan gemegues
de plaer però, més sovint és de dolor.
mai haver-ho entès, tenint més
feta la raó, ara veig quan gemegues
de plaer però, més sovint és de dolor.
Aih! Bressol meu que és ara que venen
els meus gemecs, tan de bo fossin de
plaer, però, em temo molt que aquests
son de tristor.
els meus gemecs, tan de bo fossin de
plaer, però, em temo molt que aquests
son de tristor.
XAVI 13/09/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada