A LES TEVES DUES MARAGDES
Per la mar navegava, quan se sobta
una tempesta em va atrapar; pluja,
trons i llamps m'anaven assolant.
una tempesta em va atrapar; pluja,
trons i llamps m'anaven assolant.
On era aquell cel tan blau i una mar
assossegada, tot es tornava negre-gris
com si fos tal com els forats del cosmos
que tot s'ho engoleix.
assossegada, tot es tornava negre-gris
com si fos tal com els forats del cosmos
que tot s'ho engoleix.
Tot va estar cosa d'un instant i el sol anava
tornant, els colors de màgia tot ho va anar
emplenant quan, de terra jo em vaig aixecar.
tornant, els colors de màgia tot ho va anar
emplenant quan, de terra jo em vaig aixecar.
Era cosa curiosa que fixant-me al fons de on
tot eren núvols, dues maragdes m'observaven,
no, que no eren pas maragdes, eren els teus ulls
que tot ho miraven, un salt al cor em va donar
i blau el cel es va tornar, la mar assossegada i
la meva ment amb tu i les teves dues maragdes
es va endinsar.
tot eren núvols, dues maragdes m'observaven,
no, que no eren pas maragdes, eren els teus ulls
que tot ho miraven, un salt al cor em va donar
i blau el cel es va tornar, la mar assossegada i
la meva ment amb tu i les teves dues maragdes
es va endinsar.
Xavi 11/02/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada