EL MIRALL DE L'ÀNIMA
Ets com la dolça melangia que
nia en el mirall de l'ànima
i, és tan llarga la tardança
que a ment i cor s'instaura
l'esperança.
Tu tan lliure de lligams ets
molt més preciosa,
és quan en joc entra veloç la
meva enyorança;
per llunyana de tu la meva
ment capritxosa.
Ni tan sols una petita espurna de alternança,
entre malenconia i esperança.
Segur que algun dia cantem
alabança
dels nostres desitjos veure
complerts
sense mancança,
que per llarga que sigui
nostra tardança
amb més grat ho agafarem al
retrobar-se.
Bella i lliure flor, vola,
vola sola que sempre
amb tu el meu esser
volarà,imperceptible a ulls
teus, els demés sentits hauràs
d'aguditzar, tan sols així
em percebràs;
no tan sols que soc amb tu i
que tu amb mi estàs, sinó
que un dia te'm ajuntaràs.
XAVI 18/02/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada