dimarts, 15 de setembre del 2015

LA TEVA LLAR DE FOC II o LA HUMIDA SENSACIÓ

LA TEVA LLAR DE FOC II o LA HUMIDA SENSACIÓ
Dels cabells, orelles coll i clatell els llavis a la banqueta,
substituïts per una llengua inquieta.
Resseguint aquests bells contorns amb nou tacte tebi-humit,
que del coll allargaria fins el bell mig de les espatlles.
D'aquí i en horitzontal primer i lentament cap al extrem de la primera,
alternant amb petites llepa-de-tes al coll, orelles i clatell.
De la primera, la llengua ansiosa però molt calmosa,
recorreria fin la segona igual de primorosa.
Ara tocaria viatjar,
espatlles visitades per l'esquena hauria d'anar.
Amb un punt de pausa per humidificar-la fins les natges,
lentament però sense pausa la vaig a fer parar.
La entretinc amb elegància i la baixó fins les cuixes i així començo a jugar,
cuixa a vall i cuixa a munt fins les natges torno a ser, ara si m'he entretinc
fins el forat descobrir, quin plaer més addictiu quan pels seus contorns llepo que no te apel·latius.
I la fam que se m'obre em fa no parar fins que per fi fins a dins se introduí.
I, un cop allí cap presa per fugí,
de tastar i degustar no em cansaria dels teus nèctars i fluids.
XAVI 15/9/2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada