LA TEVA LLAR DE FOC II O LA HUMIDA SENSACIÓ
Dels cabells, orelles, coll i clatell els llavis a la banqueta,
substituïts per una llengua inquieta.
Resseguint aquests bells contorns amb nou tacte tebi-humit,
que del coll allargaria fins el bell mig de les espatlles.
D'aquí i en horitzontal primer i lentament cap al extrem de la primera,
alternant amb petites llepa-de-tes al coll, orelles i clatell ...
De la primera espatlla, la llengua ansiosa però molt calmosa,
recorreria fin la segona igual de primorosa, ara tocaria viatjar,
espatlles visitades, la resta de l’esquena hauria de visitar,
amb un punt de pausa per humidificar-la fins les natges arribar,
lentament però, sense pausa en elles la vaig a fer parar ...
La entretinc amb elegància i la baixó fins les cuixes i així,
començo a jugar, cuixa a vall i cuixa a munt fins les natges
que ja hi torno a estar, ara si m'he entretinc fins el forat descobrir,
quin plaer més hipnòtic i altament addictiu, quan pels seus contorns
llepo no te apel·latius ...
I, la fam que se m'obre em fa no parar fins que per fi, fins a dins
s’introduí, un cop allí, cap pressa per fugí, de tastar i degustar,
els teus nèctars i fluids, no em cansaria mai, allí em podria morir ...
XAVI 15/9/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada