Entre el cel i la mar,
és on es troba ella;
sota l'arc de colors
del que no recordo
el nom des de que
el seu vaig conèixer.
Una llum en l'infinit,
veig i penso tot seguit,
no vull ser cel ni mar,
però d'ella formar part.
Barrejar bé la nostra llum
com energies consonants,
veure'ns amb els mateixos
ulls com es miren dos amants.
XAVI 09/04/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada