PERÒ ENCARA ME L'ESTIMO
Ella, per un costat em va fer
sentir
com en la meva joventut,
renovació d'il·lusió que no recordava,
com en la meva joventut,
renovació d'il·lusió que no recordava,
per un altre costat també em
va fer
recordar tot allò que duia oblidat,
sensacions que podia sentir quan,
esperes sense saber a que atenir-te
però, no sé per que tan llavor com
a les hores, llavors a un altre i ara
a ella, encara me les estimo.
recordar tot allò que duia oblidat,
sensacions que podia sentir quan,
esperes sense saber a que atenir-te
però, no sé per que tan llavor com
a les hores, llavors a un altre i ara
a ella, encara me les estimo.
Potser el dolor s'ha calmat
encara que,
les ferides han de cicatritzar però,
encara me l'estimo, no pregunteu per que
però, encara me l'estimo.
Pot ser les flames ja s'han apagat però
l'estimació romana permanent.
XAVI 26/02/2015
les ferides han de cicatritzar però,
encara me l'estimo, no pregunteu per que
però, encara me l'estimo.
Pot ser les flames ja s'han apagat però
l'estimació romana permanent.
XAVI 26/02/2015

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada