dimarts, 22 de setembre del 2015

PERÒ ENCARA ME L'ESTIMO

PERÒ ENCARA ME L'ESTIMO

Ella, per un costat em va fer sentir
com en la meva joventut,
renovació d'il·lusió que no recordava,
per un altre costat també em va fer
recordar tot allò que duia oblidat,
sensacions que podia sentir quan,
esperes sense saber a que atenir-te
però, no sé per que tan llavor com
a les hores, llavors a un altre i ara
a ella, encara me les estimo.
Potser el dolor s'ha calmat encara que,
les ferides han de cicatritzar però,
encara me l'estimo, no pregunteu per que
però, encara me l'estimo.

Pot ser les flames ja s'han apagat però
l'estimació romana permanent.

                                XAVI  26/02/2015  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada