Com el vers fresc del millor dels poeta ets tu,
Com el vers que es queda al tinter així soc jo.
Tu, jo, paradoxal i a l’hora enriquidor,
Paradoxal per les diferents vies en que viatgem,
Enriquidor pel gran plaer d’haver-te conegut.
Fora bo que jo no m’hagués avançat al tren.
Només queda esperar i, no sense desitjar de
Que arribi el més enllà.
Allí cap importància tindrà,
Les vies en les que vam viatjar.
XAVI 16/10/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada