DONA D'AIGUA I - QUI ETS?, MAI HO SABRÉ
Qui ets que
els meus somnis pertorbes,
Qui ets tu
que em fas perdre l’alè.
Només veig
que els teus ulls il·luminen
I, la ment
amb corbes t’imagina.
Dona d’aigua
per a mi ets, sorgida
d’engrunes
de melangia,
d’esser fantàstic
i desitjat, que te
l’estrany
poder de fer-me sentir ple.
Xavi
05/09/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada