ELS MEUS BRAÇOS PER ACOLLIT
Cap allà al vespre, quan la
llum del sol quasi marxés,
per rebre't càlida-ment, els
meus braços t'hauria estès.
Ben abraçada i repenjada en el
meu pit jo t'acaronaria,
fins que tornéssim a encendre
aquella escalfor que ara,
ens faltaria per que el nostre
amic sol se'n va a dormir.
Jo acaronant-te i tu mig
dormida, encongida com una
boleta aniries fonent-te en
mi, els teus somnis serien els
meus i essent els meus tu
series jo, aih! Quins instants
inoblidables passaríem tots dos com si fóssim
un sol.
Arribada l'alba, una besada
per despertar tan dolça ella
seria que no em tornaries a
deixar anar, tots dos ja més
encesos, començaríem a jugar
sent jo l'objecte dels teus
desitjos em deixaria menejar.
Desprès d'una bona estona de
acaricies i petons per fi, tu
em diries vinga corra i fes-me
sentir, jo no em resistiria
i mirant-te als ull et diria
si, et faria l'amor com quan se
acarona i olora una flor,
desfullant-la per acabar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada